Agusti Miro, la seva vivència a Boston

Ciutat vella pels estàndards dels Estats Units, (1630), Boston, es una ciutat de bon visitar, i absolutament perfecte per estudiar (Harvard, MIT, Boston University, Boston College…), al final dels anys 90 però, era una ciutat que es mirava el melic, (ells diuen que es “the Hub of the Universe” vaja el centre connector de l’univers, ni mes ni menys.

Ciutat pròspera, centre mundial de la industria de Consultoria Estratègica però amb un toc purità, encotillada i rígida on tancaven les cuines dels restaurants a les 9 de la nit (costa de creure però cert). Era doncs una ciutat per a treballar molt, avorrir-se i tornar a treballar encara mes, perfecte doncs per a ser consultor. A Boston vaig començar a treballar a consultoria, primer a Monitor que en aquells temps gloriosos competia amb les empreses de referència com Boston Consulting Group o McKinsey i que al 2013 va ser engolida per Deloitte.

 

 

Despres de Monitor vaig estar a Andersen Consulting que es transformà en Accenture i avui es el super super pes pesant en consultoria de tot tipus. A Accenture i després de només viure per això (no ho recomano pas) vaig acabar essent soci, vaja el culmen d’una carrera professional en aquesta industria. Objectiu acomplert. Amb Accenture vaig tornar a viatjar més, amb projectes a Europa i Sud-América i em vaig fer un fart d’aprendre, d’ensenyar, de gestionar, de conèixer aeroports i de despertar-me en hotels sense saber en quina ciutat estava. Intens.

 

Viure a Boston era a cops frustrant. La ciutat te diferents cares; les pel·lícules com “Good Will Hunting” o “Mystic River” ens ensenyen tal com son, de debò, els barris hermètics, pobres i irlandesos com Southie o Bunker Hill, tots ben lletjos i amb baretos de mala mort a cada cantonada.

 

Qui visita Boston es queda mes que res en el centre històric de carrer empedrats de Beacon Hill i dels Commons, barri únic, pero incomode. Jo carregaba les piles millor passejant per Harvard Square a la veïna Cambridge, area molt mes oberta, de debò internacional, relaxada on es notava fins i tot en l’aire la gran quantitat de cervellets que hi havia al voltant. Al mateix temps la gent estalvia i estalvia per tal d’anar a viure a 40 minuts en cotxe en algun suburbi on es ben segur que mai es poiden creuar amb ningun veí, i on anar al supermercat es tota una operació logística que requereix una furgoneta enorme, un segon gran congelador a casa i un garatge on amuntegar totes les coses inútils que es van comprant.

 

Com es viu al motor del CANADÀ

Sí, Toronto a Canadà és una gran ciutat, país del qual n’és el motor econòmic (amb el permís del Quebec i dels estats de l’oest que votarien per Vancouver). Segons la meva experiència, la ciutat recull, com també ho fa tota la resta del Canadá, tot el bo del nou mon amb l’energia, independència i determinació de la gent.             Al mateix temps també té una bona influència europea, més del que pensaríem abans d’arribar-hi.

Agusti-miro-TorontoAixí,  generalitzant molt, la gent és més educada, interessant i complerta que no pas els seus veïns del sud dels quals els canadencs es volen diferenciar a tota costa. De fet tot canadenc després ja d’estar còmodes i amb una cerveseta a la ma, t’explicarà que Canadà, es l’únic país del mon que va guanyar una guerra als Estats Units (s’obliden de Vietnam és clar). Va ser del 1812 al 1814, una guerra inesperadament cruel, que va començar quan els nous Estats Units van envair el Canadà que encara era colònia britànica. La mateixa Toronto (que aleshores es deia York) va ser saquejada i pràcticament destruïda.

Per sorpresa dels Estats Units els colons locals, (als que la corona britànica tractava exquisidament des de l’independència dels veïns dels sud) van organitzar milícies armades i es van resistir amb tota energia,  esAgusti-Miro-Torontosent recolzats ràpidament per tropes britàniques, tribus locals i fins i tot ex-esclaus negres que havien escapat dels americans. No va ser un bon principi per l’expansionisme dels Estats Units, després varen aprendre a fer-ho millor.

Doncs sí, treballar amb canadencs es un plaer, són seriosos però afables, pràctics però amb un bon fons de cultura general, treballadors sense fatxenderia i bons companys per sopar. Vaig estar saltant de Toronto a Càlgari més d’un any dedicat en cos i ànima a un projecte de consultoria muntant totes les capacitats d’e-commerce i rejovenint el departament de màrqueting amb els millors hotelers de per allà. Molta feina, i molt bona experiència.

A Toronto s’hi viu bé ja que, malgrat estar un xic més al nord que Chicago, les temperatures no son tan extremes, degut a que el vent va de nord a sud i a Chicago pega ben fort després de haver-se refredat a l’extrem amb el contacte amb el llac Michigan completament glaçat. Fred si, i molt, però no la bogeria de Chicago.

Passejar per Queen’s Road i King’s Road amb les seves botigues estrafolàries, de decoració d’avantguarda, cafès plens de penya, de tot tipus i colors, i punks al mes estil londinenc sempre em donava energia. Comentar amb la cambrera del barri les avantatges de cada tipus de cervesa artesanal també i gaudir d’anar al mercat i  menjar a un dels tres chinatowns sempre em feia somriure.

Una ciutat contradictòria

Miami és una ciutat molt fotogènica, cosa que la fa quedar espectacular a les pel·lícules. És una ciutat vibrant, hedonista ,tropical i plena de contradiccions. De fet actua més com la capital de negocis i d’anar de compres de l’elit llatinoamericana que no pas com una ciutat de debò dels Estats Units. Ofereix una vida social espectacular amb gent fent cafetons a cada cantonada i un mar magnífic amb corall viu a 20 minuts en barqueta.

El tema mar, no és un clixé, hi ha poques ciutats al món amb bones platges, corall i un mar viu: Sidney, Ciutat del Cap a Sud-àfrica i Miami són de les poques afortunades. De fet n’hi ha dos de Miamis, el de terra que, depenent del barri, pot semblar el Hollywood des de les cases d’actors amb mar afegit o un barri fotut de Guatemala i el Miami des del mar.

El mar és espectacular, per començar hi ha platges que semblen sortides d’una revista amb palmeres a la vora de l’aigua, rodejada de parcs com les de Crandon Park o Virginia Key. Són platges llargues d’aigua poc profunda i arena fina que fan de centre social per la gent d’origen llatinoamericà, aquests es porten el menjar i nevera plena de begudes fresques i s’hi poden estar tot el dia. Després tenim la zona que va de la platja fins als coralls, barreja de barres de sorra, rocalls i algues amb zones de color verd i “piscines” naturals que són cercles de sorra blanquíssima i aigua super-blava. L’aigua torna a fer-se poc profunda, només amb pocs centímetres de profunditat, i arribem a les zones de coralls, increïblement vives malgrat la proximitat de la zona superpoblada. Els millors són els protegits als parcs de John Pennekamp a Key Largo a una horeta de Miami, on pots veure una fauna marina impressionant, fins i tot dofins i ratjades. Els afortunats amb barca, lliguen les barques a les boies marcades i alternen capbussar-se amb cerveses fredes estant-s’hi tot el dia.

Deu minuts en barca cap a l’est ens permeten veure un canvi radical, el corall dóna pas a un descens ràpid del terreny,  de cop veiem com un “riu” de color lila fosc que va ràpid i és d’aigua més freda, aquest és el “gulf stream”, el corrent del golf que des del sud empenta l’aigua primer paral·lela a la costa i després creuant l’atlàntic. És el que aprofitaren els grans velers del XVI i XVII per tornar a Europa des de les colònies. És impressionant i s’hi ha d’anar amb cura doncs és literalment l’autopista pels animals marins de grans distàncies com taurons o tortugues.

Bé, Miami és entretingut i té un mar impagable, tanmateix és un desert cultural, un desastre arquitectònic i urbà i molt més sud-americà del qual es veu a primer cop d’ull; és una ciutat on ,després d’una bona tempesta, la llum no torna en setmanes- Arribar a l’hora es considera que només ho fan els rucs, tot es compra i tot es ven, aparentar ho és tot i els enemics i alguna antiga núvia si s’emprenyen, proven de fer màgia negra amb artefactes comprats en botigues especialitzades i que hi ha per tota la ciutat. No és exactament Nord-americà tot això.

A Miami, vaig continuar la carrera de consultoria, continuant treballant amb més responsabilitat, representació institucional, entrant a fons en la indústria dels creuers i participant i coordinant dotzenes de projectes per tot el món amb encara més aeroports dels que gaudir-ne i més hotels pel món on recollir-se a la nit esgotat. Bé, fins i tot em va donar temps per fer de pare (encara hi sóc en aquest tema, doncs no s’acaba mai), aprendre jardineria i portar la barca. Xulo, doncs.

Experiència a la capital petrolífera del món

Houston és tota una sorpresa i ben positiva. És una ciutat vibrant, sorprenentment internacional, plena de gent de 30 a 50 anys doncs és la capital del món per les indústries petrolieres i industrials que li donen suport.

Houston està a Texas i en part ho és, però no totalment. Hi ha tres ciutats que fan tres papers ben diferents, Dallas mes al nord és purament Texana, menys variada i més de dretes. Austin més al sud amb la seva gran universitat és més bohèmia, gamberra i relaxada. Houston és el Texas ric, que no sap el que és la crisi, internacional, molt americà però totalment conscient de la importància de ser el centre mundial petrolier.

La ciutat va guanyar en sofisticació, varietat i cultura després de l’huracà Katrina el 2005 que va arrasar Nova Orleans, doncs bona part del món cultural i artístic de Nova Orleans, farta de les condicions tercermundistes de la seva antiga ciutat (i no exagero ni mica), s’hi va quedar a Houston. El resultat és que a un bar mitjà, no cal que sigui massa fi, hi pots sentir el millor jazz dels Estats Units, introduït sempre com música de fons. El marisc, el menjar cajun, el picant… tot això s’hi ha quedat i a fet la ciutat molt més rica.

A Houston em vaig encarregar de l’apertura, desenvolupament i gestió amb èxit de la nova oficina de la companyia d'”Executive Search” Seeliger y Conde, on com a soci em vaig enfocar a facilitar l’expanssió 
d’empreses europees als Estats Units, acabant amb una bona xarxa de clients contents. Una positiva exploració en una indústria on van a parar bona part dels consultors estratègics i gent molt ben relacionada amb bons cognoms. Molt interessant.

La feina va ser molt interessant, i viure a Houston és una molt bona experiència amb la bona varietat ètnica i cultural. Per exemple el millor del menjar mexicà, tant sofisticat com senzill, com per exemple els gustosos “tacos” del país es troba aquí. El gran barri vietnamita ofereix cranc, marisc, cervesa amb gel i la seva fina cuina d’influències xineses i franceses a uns preus increïbles. Gent de Malàisia d’origen xines ofereix les millors gambes fregides, agafades vives d’una peixera, que he menjat fora de la Mediterrània. “Baretos” innovadors on la qualitat prima sobre la imatge (exactament oposat a Miami) surten com a bolets, des dels especialitzats (100%) en tequiles i “mezcals” fins i tot macerats a casa fins als que ofereixen embotits casolans (de debò) i vins.

Una cosa curiosíssima i única de Houston és que el dia amb més activitat nocturna i social són els dijous. Vaig rebre moltes explicacions i interpretacions d’aquest comportament estrany en una ciutat on es viu molt bé però que està orientada als diners. Hi ha dues que les trobo ben suggerents, la primera és que, si tens parella, ja tens agafats els divendres i dissabtes, i com el dijous està més orientat a amics o coneguts de feina dóna molt marge per activitats extramatrimonials i extraparella… Déu n’hi do.

L’altra explicació i també orientada a incrementar la freqüència d’encontres sexuals és que per a relacions que comencen de zero, bàsicament per lligar al bar, i amb gent de certa edat i pretès nivell, calen tres dies: el dijous conèixer, connectar i caldejar, l’endemà divendres a sopar, aquí un percentatge acaba ja al llit i aleshores l’ideal és repetir dissabte com a confirmació que ha valgut la pena. Un altre percentatge es fa l’estret per acabar rematant el tercer dia seguit, el dissabte.

El perquè d’aquesta ritualització (i fixació en el calendari) és, segons el que he sentit allà, perquè permet a les dones que es convencin de què no se les prendran per massa fàcils, i que els homes tenen suficient interès, per a invertir-hi en tres dies de seducció (els homes sempre paguen per cert). Són coses de dones americanes, això es mereix no articles sinó una enciclopèdia completa. En tot cas han desenvolupat una mena de romanticisme exprés, van de desconeguts a amants romàntics en tres dies i tot en un cap de setmana sense parades ni intermedis, tot molt pràctic. Ja veieu. No sé sobre la durada d’aquestes relacions i si són millors que les més ràpides o més pausades, tanmateix considerant el nivell constant d’activitat els dijous, doncs no pot ser massa alta.

.

Experiència a la metròpoli menys coneguda dels Estats Units

Chicago es una ciutat de debò. Pot costar creure-ho, però de ciutats als Estats Units, que ofereixin el que estem acostumats a les ciutats Europees de més de dos milions de persones, només ho podem trobar a New York, Washington, Houston, Los Angeles i a la conurbació de San Francisco, i ja està, no massa mes.

Chicago es la megalòpolis del Midwest, una de les poques regions als Estats Units amb personalitat pròpia, amb 65 millions d’habitants repartits d’Ohio a North Dakota. D’aquests estats quatre (Illinois, Iowa, Wisconsin i el sud de Minnesota) pivoten completament al voltant de la ciutat. Això resulta en que un cop a Chicago et sents com en una illa plena a petar de gent, bons restaurants, empreses de tot tipus i una oferta cultural de gran qualitat, però que està rodejada per 400 kilòmetres d’un mar de soja i blat de moro. De fet en els quatre anys que hi vaig ser-hi vaig sortir de la ciutat moltes més vegades en avió que no pas en cotxe.

Chicago és una gran ciutat en molts aspectes i especialment pels negocis, amb gent treballadora i orgullosa de fer-ho be, i per cert bastant sòlida i càlida pels nivells d’ Estats Units ( “we are midwesterners” en diuen ells). Es també una potència en educació amb Chicago University i Northwestern University. Aquí vaig fer el meu master, vaig patir/gaudir del xoc cultural i vaig acabar de fer-me entendre en anglès. També aquesta ciutat em va obrir les portes a l’industria del turisme i l’hoteleria doncs vaig acabar petant a Hyatt International Hotels on em van fer rotar per tots els departaments corporatius, treballar a totes les seccions d’hotels per tot el mon, (per cert, els meus profunds respectes pels treballadors eternament suats de les assecadores industrials de roba de llit i dels mai esgotats cambrers i netejadors de les terrasses amb piscina…).

A Hyatt vaig tenir la millor oficina que sigui possible, d’aquelles que alguns executius son capaços d’apunyalar per l’esquena companys al llarg d’anys per tal d’arrivar-hi: Madison avenue, pis 46, cantonada, vidre de cap a peus, i amb la porta del vicepresident al costadet. Bona arrencada.

La vista des de l’oficina em va donar sempre energia, així com la varietat de restaurants ètnics de tot tipus de cuina, el mexicà regional bo ( restaurant Topolobambo per exemple), el sushi, hindú, fins i tot i malgrat la geografia el marisc era molt de primera qualitat, arribant tant del costat atlàntic com del pacífic. Un passeig a la vora del llac (gelat o no) també ajudava. I així vaig anar aguantant el fred impossible de descriure en una ciutat gran, amb una temperatura mínima mitjana al Gener de -11ºC, i un record de-36C que es diu aviat. Això de que se’t congeli la porta del cotxe, que se’t glaci el llagrimall o que tinguis que anar amb màscares de neoprè pel carrer doncs no, no estava fet per a mi. A qui se li va ocórrer fer una ciutat en un lloc com aquest…i quan no hi havia encara electricitat ni calefaccions. Això si, a l’hivern quan entraves en un pub, ningú hi sortia fins que tancaven, i acabaves coneixent a tothom. Tota una experiència.

Agusti Miro

– El que he fet fins ara, i on –


  • Nascut I criat a Barcelona, he tingut la sort de tenir una llarga experiència internacional. He estant basat a Estats Units mes de 20 anys I des d’allà he treballat en 21 països de Llatinoamèrica, Europa i Àsia, fent-me entendre en anglès, francès, espanyol, italià, català i portuguès.

 

  • Aixì doncs porto a les esquenes més de 25 anys d’experiència professional dirigint 125 projectes, creant empreses, desenvolupant estratègies i implementant noves capacitats de negoci be com a Emprenedor, be com a Soci de Consultoria i com Gerent d’Alta Direcció.

 

Després de totes aquestes voltes pel mon me’n vaig adonar que la meva ciutat originaria, Barcelona, es la que m’agrada del mon I aquí estic de tornada. El mon rodaràs I a cas tornaràs diuen, ja veieu….

De entre els llocs on he estat visquem mes d’un any destacaria, sense cap ordre pre-establert…Boston, Miami, Houston, Chicago i Toronto.

Barcelona una ciudad compleja

Barcelona es compleja, una ciudad que “cambia diariamente pero siempre es la misma”. La quieres o la odias. La recomendación es la de poder ser capaz de visitar Barcelona varias veces. Cualquier excusa es bueno para volver en la que se llama por mucha gente “la ciudad donde me gustaría vivir.” La ciudad nunca decepciona y es fácil de conocerla, mejor en el caso de tener varia experiencias.

Barcelona es una de las ciudades más bonitas que he visitado, capaz de robar tu corazón hasta el primer momento, pero también uno de los mayores atractivos turísticos. En trece años, el número de turistas se ha cuadruplicado, para asegurar que estos son cuatro veces más de los propios habitantes. Luego conseguimos el recuento de turismo masivo que produjo degradación de daños en lo que solía ser la joya de Cataluña. El nuevo alcalde Ada Colau se dio cuenta de la situación que prevalece en la ciudad, decidiendo bloquear las licencias de alojamiento turístico de este año y proponer un plan de turismo sustentable para los próximos años. Pasear por Barcelona y hacer un poco de atención a lo que tenemos alrededor, no es difícil darse cuenta de las molestias de los residentes que cada día luchan contra hordas de turistas. El documental Bye Bye Barcelona lo explica bien.


Esta breve e interesante investigación sobre lo que menos les gusta a los visitantes de Barcelona, las opiniones de 380 extranjeros que viven en la ciudad por lo menos durante tres meses, es útil para entender el punto de vista de la ciudad viviendo en ella cada día.

Consejos para un viaje sin reveses

Salga de la pista turística

Este primer paso puede ser una obviedad, pero en el caso concreto de Barcelona es la clave para descubrir el verdadero rostro de la ciudad catalana, una opcion recomendable es escoger cualquier empresa que ofrezaca barcelona tours. No estoy diciendo que usted tiene que visitar los sitios más famosos, tales como la Sagrada Familia, Parc Güell, las Ramblas y el Barrì gótico. Yo mismo siento el encanto de estas maravillas que cuentan la historia de la ciudad, y admito haber visitado una y otra vez. Por otro lado, sin embargo, pude descubrir que hay otro inusual y poco conocido, pero Barcelona, especialmente menos afectada por el turismo de masas. Esto acaba de citarse es el primer aspecto negativo resaltado por la encuesta mencionada anteriormente. No se tarda mucho en salir de los que no están atestados de turistas, ahora memoria distante de una Barcelona tradicional.

Parque Horta Maze, el jardín más antiguo de Barcelona, en el remoto barrio de Horta-Guinardó, compuesto por un jardín neoclásico y un jardín romántico. Dentro de este parque hay un maravilloso laberinto de cipreses que cubren un área de 45 × 50 metros cuadrados. Es un laberinto verdadero, como el del laberinto de la película con David Bowie y Jennifer Connelly, apareció en escenas de el perfume .

Una alternativa a la concurrida Rambla, que termina con la estatua de Cristóbal Colón, es la Rambla de Poble Nou y con un kilómetro de largo parte de gran vía de les cortes catalanes y llega al mar. El área en cuestión ha sido reurbanizada recientemente y hoy es una de las más preferidas por el pueblo de Barcelona. Olvídate del flechazo de los turistas y de las numerosas tiendas de souvenirs y baratijas. La tranquilidad de la vida y la serenidad de los residentes son el escenario para la relajación de los paseos entre los edificios modernistas y los parques en una de las muchas cafeterías para degustar la bebida típica catalana de base orchata chufa. Un ritmo lento que nunca esperaríamos encontrar en una ciudad como Barcelona. Puede interesaros este post sobre uno de los mejores restaurantes en Barcelona, Cervecería Catalana, con una relación de calidad-precio más que decente, muy recomendado.

Meditar bien la elección de alojamiento

El alojamiento es otro punto dolorido. La cantidad de alojamiento para Barcelona es infinita, y cómo elegir la mejor solución para nuestro viaje no es fácil, especialmente si usted no sabe al menos un poco de la ciudad. También no todas las instalaciones están a la altura de las expectativas que hemos creado viéndolos en la Web. Podéis visitar este canal de youtube aqui para ver tours muy interesantes . La primera pregunta que tenemos al elegir alojamiento en Barcelona cubre el área buscándolo. Como esta investigación revela, que trae la voz de los residentes, el mejor barrio para vivir son Gràcia y Poble Nou que gracias a un ambiente tranquilo, no dan la impresión de estar en el centro. Además, el nivel de seguridad es más alto en comparación con otras áreas del centro donde, por lo menos por la noche, usted debe ser muy cuidadoso.

Algunas cosas que no sabias de Barcelona

Barcelona es una ciudad muy elegante, famosa por su impresionante historia, cultura, monumentos, Arquitectura fantástica, museos, galerías y gente interesante.

Hay mucho que se puede decir de esta ciudad, por lo que a continuación hemos hecho encima de una lista ofsome interesante y divertidos hechos sobre Barcelona sólo para ti.

Saint George Day, conocido en español como Día de Sant Jordi, es un día de fiesta nacional catalana. También es llamado el día de la rosa, que en español es el Día de la Rosa, debido a la cantidad de rosas que uno puede encontrar todo sobre la ciudad. Este significado que Sant Jordi es más o menos versión de Barcelona del día de San Valentín.

Por otra parte, este día es también el día del libro, en Español Día del Libro, que es una fiesta internacional que se celebra mucho en España y en Barcelona.

Cuenta la historia de Sant Jordi mató el dragón de Montblanc antes de que comió a una bella princesa. Debido a este acto romántico, día de Sant Jordi se celebra como una ocasión romántica.

La tradición es intercambiar regalos entre novios, seres queridos y amigos. El hombre da una rosa a una mujer como un signo de amor, y las mujeres da un libro, como un signo de amor eterno a cambio. Por lo que en cierto modo, Barcelona integra el día del libro en su propio día de los enamorados.

Había no hay playas en Barcelona hasta 1992. La costa de Barcelona estaba llena de industrias locales hasta que la ciudad decidió organizar los Juegos Olímpicos.

Gracias a esto, ahora uno puede encontrar varias playas. Las playas de Barcelona fueron enumeradas como número uno de las principales ciudades de diez playa del mundo, según National Geographic y Discovery Channel.

Barcelona tiene siete playas con una costa de 4,5 km. Alrededor de esta zona, hay más bares, restaurantes y hoteles.

En esta ciudad, julio y agosto son los meses más calurosos con temperaturas de 25 a 31°. Con su clima mediterráneo de inviernos suaves y húmedos y veranos calientes, secos, Barcelona es un lugar ideal para unas vacaciones de playa.

La gran pirámide de Giza en Egipto sólo tomó 20 años para construir con herramientas antiguas y hasta el momento, la Sagrada Familia ha tomado alrededor de 200 cientos años al estar fabricado con tecnología moderna.

La característica principal de este edificio es su altura, lo que equivale a 984 metros. Sin embargo, Gaudí cree que el punto más alto de la ciudad debe ser un Dios natural hecho de estructura, con esto se refería a la montaña de Montjuic, que es de 984 pies sobre el nivel del mar.

Al no llegar a la altura de otros edificios prominentes, el monumento a Colón es esencial y 10interestingfacts4indispensable en el skyline de Barcelona.

El ascensor de aproximadamente 60 metros de alto montar a la plataforma del monumento da le una gran vista de las Ramblas, el puerto deportivo de Barcelona en el Port Vell y el centro comercial Maremagnum.

El monumento a Colón fue construido en 1888 para la exposición internacional. Después de obras de reconstrucción, se reinauguró el monumento en junio de 2013. Une dos de las vialidades más importantes de Barcelona: las Ramblas y el paseo de Colón, justo en frente del puerto de Barcelona tradicional.

Hay muchas interpretaciones sobre la ubicación de que Colón está apuntando. Una idea errónea común es que él está apuntando hacia América, pero América se encuentra en la dirección opuesta.

Algunos creen que el creador decidió crear la estatua apuntando su mano hacia fuera al mar, ilustrando sus logros.

Otras opiniones dicen que señala hacia la India, destino originalmente estaba tratando de llegar a través de una nueva ruta cuando él golpea en América.

Por último, otra escuela de pensamiento cree que la estatua señala la ruta a Génova, que muchos dicen es su ciudad natal.

El idioma Catalán

La unión catalana

El catalán se habla en Cataluña, pero también en las Islas Baleares, en partes de Valencia, en Andorra, en la provincia francesa de Rosellón y en la ciudad italiana de Alghero. En general, se habla en un territorio que contiene más de 13m de habitantes.

Más de 150 universidades en el mundo enseñan que catalán y más de 400 revistas se publican en la lengua. Irónicamente, estudios catalán son sólo débilmente representados en las universidades españolas, que reflejan tanto la discriminación histórica contra preocupaciones catalanas y contemporáneos sobre la campaña por la independencia de Cataluña. Sólo siete universidades en España (fuera de Cataluña) enseñar y la investigación catalana, mientras que 22 universidades ofrecen cursos en el Reino Unido, 20 instituciones de enseñanza superior francesa ofrecen estudios catalanes, como 24 en los Estados Unidos.

El catalán es la novena lengua de Europa en cuanto a número de hablantes – más que el sueco, danés, finlandés o griego. Más estaciones de 100 radio y más de 80 canales de televisión se emiten diariamente en catalán y hay una tradición larga editorial. Cada año en España se publican casi 6.000 libros en catalán, un 12% del número total de libros publicados en el país.

Una manera de vivir

Lo que la experiencia catalana parece demostrar es prohibir que un idioma puede ser una manera eficaz de preservarlo. Hablantes de un idioma prohibido sensación resentimiento y resisten alcance autoritario en su cultura. Esta emoción catalana fue recogida muy bien por el escritor irlandés Colm Tóibín mientras vivía en Barcelona en la década de 1970.

Vivían en un reino privado. Los padres se habían movido en ese reino al final de la Guerra Civil, y habían permanecido en ese reino… Pero también lo que interesaba era que el catalán, la lengua, era considerado una forma de ser libre… Nadie estaba hablando acerca de la historia. Nadie hablaba de política. Pero la gente estaba hablando en catalán. Y se considera que una forma fundamental de resistencia, o de ser aparte de la España oficial, o el régimen.

Esta reacción catalana también es expresada por un escritor catalán exiliado en México, Pere Calders, en su relato de 1955, “Catalanes en el mundo”. Un viajero catalán en el lejano Oriente, en una fiesta de noche encuentra con un loro que, para su sorpresa, pronuncia frases catalanas. Él fue superado por la emoción: “muchas fueron las cosas que nos hizo diferentes pero hubo una lengua que nos hizo una… Temprano esa mañana, cuando salí, tenía un corazón más blando que el día que llegué.”

La cultura Catalana en Barcelona

La lengua catalana es un marcador clave de la identidad en una región donde el debate sobre la independencia es incontenible. Irene Boada, profesor de español y catalán, en la Universidad de Belfast de la reina, explora su historia.

Barcelona es una de las ciudades más conocidas en el mundo, sin embargo, los visitantes a practicar a su español a menudo pueden ser sorprendidos al escuchar catalán hablado en las calles. La lengua ha tenido una historia, pero es un indicador clave de la identidad en Cataluña, una región donde muchos esperan para la independencia de España.

Esto vendrá pronto a la cabeza como Cataluña se prepara para las elecciones regionales el pasado 27 de septiembre. Debe una coalición unida en el tema de ganar independencia de Cataluña que una mayoría, su líder – el actual Presidente Artur Mas, ha dicho que declararía la independencia.

Intentos de suprimir la lengua y cultura catalanas tienen profundas raíces históricas pero se intensificaron en la época de Francisco Franco. El dictador prohibió la lengua catalana de espacios públicos y el español hizo la lengua única de la vida pública.

Durante 40 años bajo la dictadura, España trató de presentarse como un estado homogéneo étnica y políticamente. La ejecución de los opositores de Franco continuó después del final de la Guerra Civil española. Una víctima prominente fue el ex Presidente catalán, Lluís Companys que fue deportado de Francia ocupada por los nazis en 1940 y luego ejecutado en Barcelona.

La Guerra Civil Española

Después de la Guerra Civil española terminó en 1939, la represión fue no sólo político sino cultural también. Se suprimieron las instituciones catalanas y el catalán fue prohibido en el sistema escolar. Declaraciones de las autoridades, la policía en particular, como “Hable el idioma del imperio” fueron indicativas del nuevo orden político: usar el lenguaje del Imperio.

La consecuencia inmediata fue que Cataluña perdida a muchos de los recursos materiales para la producción y reproducción de su cultura. La lengua catalana perdió prestigio en comparación con el español, y algunos catalanes de la clase alta comenzaron a empezar a hablar más español.

En el mismo tiempo, entre uno y 2 millones de personas desde el sur de España se trasladó en Cataluña después de la década de 1950. Estos migrantes eran a veces prejuicios contra la lengua catalana, no menos importante, porque muchos de ellos ni siquiera sabían de su existencia antes de venir a Cataluña. Algunos no sintieron ninguna necesidad de aprender a catalán. Este es el tipo de problema que se enfrenta a todas las Naciones sin estado.

A pesar de esto, la mayoría catalanes fueron utilizando su lengua en el hogar y el idioma ha sobrevivido contra viento y marea. Paradójicamente, otros idiomas como el irlandés han tenido un estado para protegerlas en el siglo XX y todavía resulta difícil detener la erosión de la lengua.

Con la muerte de Franco en 1975, y una vez que se habían recuperadas las libertades democráticas, la Constitución de 1978 reconoce la pluralidad lingüística y que Español otros idiomas aparte del castellano podrían ser idiomas oficiales del estado. El catalán es ahora obligatorio en las escuelas de Cataluña.