Agusti Miro, la seva vivència a Boston

Ciutat vella pels estàndards dels Estats Units, (1630), Boston, es una ciutat de bon visitar, i absolutament perfecte per estudiar (Harvard, MIT, Boston University, Boston College…), al final dels anys 90 però, era una ciutat que es mirava el melic, (ells diuen que es “the Hub of the Universe” vaja el centre connector de l’univers, ni mes ni menys.

Ciutat pròspera, centre mundial de la industria de Consultoria Estratègica però amb un toc purità, encotillada i rígida on tancaven les cuines dels restaurants a les 9 de la nit (costa de creure però cert). Era doncs una ciutat per a treballar molt, avorrir-se i tornar a treballar encara mes, perfecte doncs per a ser consultor. A Boston vaig començar a treballar a consultoria, primer a Monitor que en aquells temps gloriosos competia amb les empreses de referència com Boston Consulting Group o McKinsey i que al 2013 va ser engolida per Deloitte.

 

 

Despres de Monitor vaig estar a Andersen Consulting que es transformà en Accenture i avui es el super super pes pesant en consultoria de tot tipus. A Accenture i després de només viure per això (no ho recomano pas) vaig acabar essent soci, vaja el culmen d’una carrera professional en aquesta industria. Objectiu acomplert. Amb Accenture vaig tornar a viatjar més, amb projectes a Europa i Sud-América i em vaig fer un fart d’aprendre, d’ensenyar, de gestionar, de conèixer aeroports i de despertar-me en hotels sense saber en quina ciutat estava. Intens.

 

Viure a Boston era a cops frustrant. La ciutat te diferents cares; les pel·lícules com “Good Will Hunting” o “Mystic River” ens ensenyen tal com son, de debò, els barris hermètics, pobres i irlandesos com Southie o Bunker Hill, tots ben lletjos i amb baretos de mala mort a cada cantonada.

 

Qui visita Boston es queda mes que res en el centre històric de carrer empedrats de Beacon Hill i dels Commons, barri únic, pero incomode. Jo carregaba les piles millor passejant per Harvard Square a la veïna Cambridge, area molt mes oberta, de debò internacional, relaxada on es notava fins i tot en l’aire la gran quantitat de cervellets que hi havia al voltant. Al mateix temps la gent estalvia i estalvia per tal d’anar a viure a 40 minuts en cotxe en algun suburbi on es ben segur que mai es poiden creuar amb ningun veí, i on anar al supermercat es tota una operació logística que requereix una furgoneta enorme, un segon gran congelador a casa i un garatge on amuntegar totes les coses inútils que es van comprant.

 

Related posts: