Com es viu al motor del CANADÀ

Sí, Toronto a Canadà és una gran ciutat, país del qual n’és el motor econòmic (amb el permís del Quebec i dels estats de l’oest que votarien per Vancouver). Segons la meva experiència, la ciutat recull, com també ho fa tota la resta del Canadá, tot el bo del nou mon amb l’energia, independència i determinació de la gent.             Al mateix temps també té una bona influència europea, més del que pensaríem abans d’arribar-hi.

Agusti-miro-TorontoAixí,  generalitzant molt, la gent és més educada, interessant i complerta que no pas els seus veïns del sud dels quals els canadencs es volen diferenciar a tota costa. De fet tot canadenc després ja d’estar còmodes i amb una cerveseta a la ma, t’explicarà que Canadà, es l’únic país del mon que va guanyar una guerra als Estats Units (s’obliden de Vietnam és clar). Va ser del 1812 al 1814, una guerra inesperadament cruel, que va començar quan els nous Estats Units van envair el Canadà que encara era colònia britànica. La mateixa Toronto (que aleshores es deia York) va ser saquejada i pràcticament destruïda.

Per sorpresa dels Estats Units els colons locals, (als que la corona britànica tractava exquisidament des de l’independència dels veïns dels sud) van organitzar milícies armades i es van resistir amb tota energia,  esAgusti-Miro-Torontosent recolzats ràpidament per tropes britàniques, tribus locals i fins i tot ex-esclaus negres que havien escapat dels americans. No va ser un bon principi per l’expansionisme dels Estats Units, després varen aprendre a fer-ho millor.

Doncs sí, treballar amb canadencs es un plaer, són seriosos però afables, pràctics però amb un bon fons de cultura general, treballadors sense fatxenderia i bons companys per sopar. Vaig estar saltant de Toronto a Càlgari més d’un any dedicat en cos i ànima a un projecte de consultoria muntant totes les capacitats d’e-commerce i rejovenint el departament de màrqueting amb els millors hotelers de per allà. Molta feina, i molt bona experiència.

A Toronto s’hi viu bé ja que, malgrat estar un xic més al nord que Chicago, les temperatures no son tan extremes, degut a que el vent va de nord a sud i a Chicago pega ben fort després de haver-se refredat a l’extrem amb el contacte amb el llac Michigan completament glaçat. Fred si, i molt, però no la bogeria de Chicago.

Passejar per Queen’s Road i King’s Road amb les seves botigues estrafolàries, de decoració d’avantguarda, cafès plens de penya, de tot tipus i colors, i punks al mes estil londinenc sempre em donava energia. Comentar amb la cambrera del barri les avantatges de cada tipus de cervesa artesanal també i gaudir d’anar al mercat i  menjar a un dels tres chinatowns sempre em feia somriure.

Related posts: