Una ciutat contradictòria

Miami és una ciutat molt fotogènica, cosa que la fa quedar espectacular a les pel·lícules. És una ciutat vibrant, hedonista ,tropical i plena de contradiccions. De fet actua més com la capital de negocis i d’anar de compres de l’elit llatinoamericana que no pas com una ciutat de debò dels Estats Units. Ofereix una vida social espectacular amb gent fent cafetons a cada cantonada i un mar magnífic amb corall viu a 20 minuts en barqueta.

El tema mar, no és un clixé, hi ha poques ciutats al món amb bones platges, corall i un mar viu: Sidney, Ciutat del Cap a Sud-àfrica i Miami són de les poques afortunades. De fet n’hi ha dos de Miamis, el de terra que, depenent del barri, pot semblar el Hollywood des de les cases d’actors amb mar afegit o un barri fotut de Guatemala i el Miami des del mar.

El mar és espectacular, per començar hi ha platges que semblen sortides d’una revista amb palmeres a la vora de l’aigua, rodejada de parcs com les de Crandon Park o Virginia Key. Són platges llargues d’aigua poc profunda i arena fina que fan de centre social per la gent d’origen llatinoamericà, aquests es porten el menjar i nevera plena de begudes fresques i s’hi poden estar tot el dia. Després tenim la zona que va de la platja fins als coralls, barreja de barres de sorra, rocalls i algues amb zones de color verd i “piscines” naturals que són cercles de sorra blanquíssima i aigua super-blava. L’aigua torna a fer-se poc profunda, només amb pocs centímetres de profunditat, i arribem a les zones de coralls, increïblement vives malgrat la proximitat de la zona superpoblada. Els millors són els protegits als parcs de John Pennekamp a Key Largo a una horeta de Miami, on pots veure una fauna marina impressionant, fins i tot dofins i ratjades. Els afortunats amb barca, lliguen les barques a les boies marcades i alternen capbussar-se amb cerveses fredes estant-s’hi tot el dia.

Deu minuts en barca cap a l’est ens permeten veure un canvi radical, el corall dóna pas a un descens ràpid del terreny,  de cop veiem com un “riu” de color lila fosc que va ràpid i és d’aigua més freda, aquest és el “gulf stream”, el corrent del golf que des del sud empenta l’aigua primer paral·lela a la costa i després creuant l’atlàntic. És el que aprofitaren els grans velers del XVI i XVII per tornar a Europa des de les colònies. És impressionant i s’hi ha d’anar amb cura doncs és literalment l’autopista pels animals marins de grans distàncies com taurons o tortugues.

Bé, Miami és entretingut i té un mar impagable, tanmateix és un desert cultural, un desastre arquitectònic i urbà i molt més sud-americà del qual es veu a primer cop d’ull; és una ciutat on ,després d’una bona tempesta, la llum no torna en setmanes- Arribar a l’hora es considera que només ho fan els rucs, tot es compra i tot es ven, aparentar ho és tot i els enemics i alguna antiga núvia si s’emprenyen, proven de fer màgia negra amb artefactes comprats en botigues especialitzades i que hi ha per tota la ciutat. No és exactament Nord-americà tot això.

A Miami, vaig continuar la carrera de consultoria, continuant treballant amb més responsabilitat, representació institucional, entrant a fons en la indústria dels creuers i participant i coordinant dotzenes de projectes per tot el món amb encara més aeroports dels que gaudir-ne i més hotels pel món on recollir-se a la nit esgotat. Bé, fins i tot em va donar temps per fer de pare (encara hi sóc en aquest tema, doncs no s’acaba mai), aprendre jardineria i portar la barca. Xulo, doncs.

Related posts: