Experiència a la capital petrolífera del món

Houston és tota una sorpresa i ben positiva. És una ciutat vibrant, sorprenentment internacional, plena de gent de 30 a 50 anys doncs és la capital del món per les indústries petrolieres i industrials que li donen suport.

Houston està a Texas i en part ho és, però no totalment. Hi ha tres ciutats que fan tres papers ben diferents, Dallas mes al nord és purament Texana, menys variada i més de dretes. Austin més al sud amb la seva gran universitat és més bohèmia, gamberra i relaxada. Houston és el Texas ric, que no sap el que és la crisi, internacional, molt americà però totalment conscient de la importància de ser el centre mundial petrolier.

La ciutat va guanyar en sofisticació, varietat i cultura després de l’huracà Katrina el 2005 que va arrasar Nova Orleans, doncs bona part del món cultural i artístic de Nova Orleans, farta de les condicions tercermundistes de la seva antiga ciutat (i no exagero ni mica), s’hi va quedar a Houston. El resultat és que a un bar mitjà, no cal que sigui massa fi, hi pots sentir el millor jazz dels Estats Units, introduït sempre com música de fons. El marisc, el menjar cajun, el picant… tot això s’hi ha quedat i a fet la ciutat molt més rica.

A Houston em vaig encarregar de l’apertura, desenvolupament i gestió amb èxit de la nova oficina de la companyia d'”Executive Search” Seeliger y Conde, on com a soci em vaig enfocar a facilitar l’expanssió 
d’empreses europees als Estats Units, acabant amb una bona xarxa de clients contents. Una positiva exploració en una indústria on van a parar bona part dels consultors estratègics i gent molt ben relacionada amb bons cognoms. Molt interessant.

La feina va ser molt interessant, i viure a Houston és una molt bona experiència amb la bona varietat ètnica i cultural. Per exemple el millor del menjar mexicà, tant sofisticat com senzill, com per exemple els gustosos “tacos” del país es troba aquí. El gran barri vietnamita ofereix cranc, marisc, cervesa amb gel i la seva fina cuina d’influències xineses i franceses a uns preus increïbles. Gent de Malàisia d’origen xines ofereix les millors gambes fregides, agafades vives d’una peixera, que he menjat fora de la Mediterrània. “Baretos” innovadors on la qualitat prima sobre la imatge (exactament oposat a Miami) surten com a bolets, des dels especialitzats (100%) en tequiles i “mezcals” fins i tot macerats a casa fins als que ofereixen embotits casolans (de debò) i vins.

Una cosa curiosíssima i única de Houston és que el dia amb més activitat nocturna i social són els dijous. Vaig rebre moltes explicacions i interpretacions d’aquest comportament estrany en una ciutat on es viu molt bé però que està orientada als diners. Hi ha dues que les trobo ben suggerents, la primera és que, si tens parella, ja tens agafats els divendres i dissabtes, i com el dijous està més orientat a amics o coneguts de feina dóna molt marge per activitats extramatrimonials i extraparella… Déu n’hi do.

L’altra explicació i també orientada a incrementar la freqüència d’encontres sexuals és que per a relacions que comencen de zero, bàsicament per lligar al bar, i amb gent de certa edat i pretès nivell, calen tres dies: el dijous conèixer, connectar i caldejar, l’endemà divendres a sopar, aquí un percentatge acaba ja al llit i aleshores l’ideal és repetir dissabte com a confirmació que ha valgut la pena. Un altre percentatge es fa l’estret per acabar rematant el tercer dia seguit, el dissabte.

El perquè d’aquesta ritualització (i fixació en el calendari) és, segons el que he sentit allà, perquè permet a les dones que es convencin de què no se les prendran per massa fàcils, i que els homes tenen suficient interès, per a invertir-hi en tres dies de seducció (els homes sempre paguen per cert). Són coses de dones americanes, això es mereix no articles sinó una enciclopèdia completa. En tot cas han desenvolupat una mena de romanticisme exprés, van de desconeguts a amants romàntics en tres dies i tot en un cap de setmana sense parades ni intermedis, tot molt pràctic. Ja veieu. No sé sobre la durada d’aquestes relacions i si són millors que les més ràpides o més pausades, tanmateix considerant el nivell constant d’activitat els dijous, doncs no pot ser massa alta.

.

Related posts: